Notícies

Pablo Bustinduy, a Esade: “Hem d’establir un model desinstitucionalitzat per a la cura de les persones grans”

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 subratlla la necessitat d’un major finançament i de millorar les condicions laborals dels treballadors del sector, fins ara “lligats a l’economia a l’ombra”
| 4 minuts de lectura

“Hem d’establir un model desinstitucionalitzat per a la cura de les persones grans”, ha afirmat Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, durant la seva intervenció a Esade Madrid. En el marc del cicle ‘Converses amb Toni Roldán’, organitzat per EsadeEcPol, el ministre ha assenyalat que la versió original de les polítiques impulsades als darrers vint anys per atendre les necessitats de dependència d’aquest segle era “crear més residències i més grans”. Tanmateix, “arran de la pandèmia, el model de cura va patir un xoc econòmic, polític i social”, ha afegit, “que va mostrar que la solució promovia la desigualtat i no era sostenible”. Segons Bustinduy, “el 92% de les persones en aquesta situació prefereixen continuar vivint a casa, en el seu entorn”.

El ministre ha subratllat que “és una bona notícia que les cures s’estiguin obrint pas a l’agenda pública” i que s’estigui treballant en la reforma de la Llei de la dependència, perquè hi hagi més finançament i es puguin generar millors condicions socioprofessionals i laborals per als seus treballadors, que fins ara “han estat invisibles”, lligats a l’economia a l’ombra. A més, ha ressaltat que considera que el sector de les cures és “estratègic per a l’economia i la política del país” i que s’ha d’abordar des del consens”.

Bretxa, conciliació i infantesa

Amb relació a la bretxa de gènere, Bustinduy ha reconegut que, almenys en l’apartat de salari i mercat laboral, aquesta “s’ha reduït gràcies a la reforma laboral i a les polítiques d’ampliació de permisos”, per bé que la conciliació continua essent “una cursa d’obstacles que també genera desigualtat”, ha explicat.

Un fet similar passa amb la pobresa infantil, que afecta un de cada tres infants espanyols i que “no té cap explicació que es produeixi a la quarta economia europea”. “El cost d’aquest fenomen arriba al 5% del PIB i és un dels deutes més grans de la democràcia espanyola, i el nostre objectiu és reduir-la a la meitat”, ha assenyalat.

“Crec que s’ha anat teixint un consens en el sentit que cal fer aquestes dues coses: universalització i focalització”, ha prosseguit el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que considera que el problema de les polítiques universalistes és que “no hi accedeixen els qui més ho necessiten”. “Hem de transitar cap a un moment en què les ajudes es converteixin en drets”, ha explicat, abans de ressaltar la importància del Reial decret de menjadors escolars, “que és de sentit comú, però tindrà un gran impacte”.

Habitatge: un mercat disfuncional

Per Bustinduy, un altre escenari de desigualtat, en què “la política no parla del que es viu al carrer” és l’habitatge. “Avui, aquest és un mecanisme d’extracció de rendes, amb molt poc valor afegit”. I ha afegit: “El mercat de l’habitatge és un mercat disfuncional”, que obliga moltes famílies a destinar-hi més del 40% dels ingressos. D’entre les accions per posar fi a aquesta situació, considera que s’haurien d’incloure limitacions com la compra d’habitatge en zones tensionades per a usos distints al residencial, i demana que “la construcció d’habitatge públic no repeteixi els mateixos errors del passat”.